La Baronessa de Maldà i Can Cortada

1867-1939

El nostre passeig lila pel patrimoni conclou amb una dona aristòcrata, el record de la qual es manté viu a Esplugues en el seu nomenclator: el carrer Baronessa de Maldà.

Can Cortada

AMEL. Fons Ajuntament. Cedida per Josep Casellas Vila. Autoria desconeguda. Reg. 4157.

Maria Dolors d’ Amat-Càrcer i de Ros amb els seus nets.

La Vanguardia. 7 de juny de 1939

Maria Dolors d’ Amat-Càrcer i de Ros era marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d’Espanya. Es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i militar comandant d’artilleria de qui enviudaria quan tenia 26 anys. El matrimoni, amb els quatre fills, vivia al carrer del Pi en l’edifici que avui coneixem com les Galeries Maldà, a on solien celebrar balls, festes i altres actes lúdics de gran ressò en l’alta societat barcelonina de l’època.

La baronessa era una persona rica i propietària de nombrosos terrenys, molts dels quals foren objecte de la seva urbanització; d’aquesta activitat promotora destaca la realitzada al barri barceloní de Sant Andreu que generaria diferents litigis amb l’ajuntament barceloní.

D’ entre les seves propietats hi havia Can Cortada, emplaçada a la vora de l’ església Santa Magdalena. A l’igual que el seu avantpassat -el conegut autor del “Calaix de Sastre”, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà-, solia fer estades durant algunes èpoques de l’any, en especial durant la primavera.

Fou distingida com a presidenta de la Caritat Cristiana i Dama del noble ordre de Maria Lluïsa. Va donar el seu nom i atorgava el premi esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà. A Esplugues, des del 1910, era la presidenta honorària dels Tallers de Conferències de la Sagrada Família, una entitat local que s’ autodefinia com una associació benèfica per pal·liar les necessitats de la classe obrera.

El seu net José Luís de Vilallonga, en les seves “Memorias no autorizadas”, destaca la seva estreta amistat amb el dictador Miguel Primo de Rivera, quan aquest era el capità general de Catalunya; la descriu com una dona d’aspecte imponent, molt intel·ligent, autoritària, amant de la música i de la lectura. Sota el seu aixopluc i sota la seva estricta autoritat s’hi encabia una nombrosa família que ella governaria amb un cert despotisme matriarcal.

Maria Dolors d’ Amat-Càrcer i de Ros va morir a Sevilla el gener de 1939, al final de la Guerra Civil. El seu funeral va tenir lloc a Barcelona, juny següent, amb gran presència de les autoritats de la ciutat com reflexava la premsa del moment

This post is also available in: Spanish