Maria d’Aragó i Anjou

1299-1347

La protagonista d’avui del cicle Mirada lila al patrimoni ens porta fins a la baixa edat mitjana. Us presentem a  Maria d’Aragó i Anjou, tercera filla de Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols, fundadora del monestir de Sant Pere de Màrtir, embrió del Monestir de Montsió, que des des 1947 està ubicat al barri centre d’Esplugues.

Maria va ser casada als 13 anys amb Pere de Castella i de Molina, fill del rei de Castella Sanç IV. Aquests casaments forçats on les filles s’utilitzaven com a monedes de canvi de poder, era una pràctica molt habitual en les cases reials de l’època. No obstant això, el seu marit morí als pocs anys.

Un cop vídua va escollir la vida religiosa i va entrar en el convent de les comanadores de Sant Joan de Jerusalem, una orde força permissiva, amb una vida molt similar a la cortesana. La seva germana Blanca era priora del monestir de Sixena (Osca) del mateix ordre.

Escut de l’ordre dominicà

Per formació i per influència dels seus pares sentia especial predilecció per l’ordre dels predicadors, i inicià els seu gran projecte, la creació d’un monestir femení de l’orde de les dominiques. Primer a València on no va fructificar i, finalment, a Barcelona on va crear el monestir amb el nom de Sant Pere Màrtir de l’Ordre de Sant Domènec, que posteriorment, i amb un altre indret, esdevindrà el Monestir de Santa Maria de Montsió.

Maria d’Aragó va morir l’any 1347 sense veure la seva obra acabada: en aquelles dates la butlla papal de Climent VI ja havia aprovat el projecte i les obres estaven començades al costat de les Drassanes de Barcelona.

La congregació de les dominiques amb més de sis-cents anys d’història, va viatjar des del cor de Barcelona fins al centre d’Esplugues al segle XX.  Després de la Guerra Civil, l’any 1947, el Monestir de Montsió, llavors a la Rambla Catalunya, van traslladar-se (amb el claustre gòtic inclòs i itinerat per segona vegada, pedra a pedra) a Esplugues, on encara avui continua la seva història.

This post is also available in: Spanish