EL LLEGAT DE NOLLA
El Llegat de Nolla
150 anys de la fàbrica de mosaics
Del 7 d’octubre al 22 d’octubre de 2017
#modernisme
El gres ceràmic i la fàbrica Ceràmica Nolla són protagonistes d’aquesta nova exposició que pretén posar en relleu el paper dinamitzador i modernitzador d’aquesta coneguda factoria i reivindicar el valor artístic dels seus mosaics.
La mostra es va poder veure per primer cop a Castelló l’any 2015 amb motiu del 150 aniversari de la fundació de la fàbrica, i ara arriba a Esplugues coincidint amb el II Congrés Nacional sobre la ceràmica de Nolla que té lloc a Barcelona el mes d’abril.
Per la seva exposició al Museu Can Tinturé, s’ha incorporat l’àmbit local:
Gres Made in Esplugues
De la fàbrica Pujol i Bausis a La Rajoleta
L’espai dedicat a la fàbrica Hijo de Jaime Pujol i Bausis, i al disseny i producció de les seves populars “rajoletes” de gres ceràmic.
La creació de la nova fàbrica (1919), la construcció dels forns d’ampolla i la direcció artística de Francesc Quer van ser els tres factors fonamentals en el creixement de la producció de gres a Esplugues.
A la mostra trobarem exemples d’algunes peces i documentació que acredita el valor econòmic i artístic del gres produït a Pujol i Bausis.
Trossets de Nolla
Com es fabricaven les ceràmiques Nolla de gres?
1. Polvoritzar les matèries primeres com l’argila, el feldespat i el quars i aconseguir la finor correcte per assegurar què la peça sigui homogènia.
2. Barrejar els materials fins a obtenir un material semblant a una pols d’argila semi-humida, que donarà cohesió a la mescla.
3. Premsar les tessel·les: S’emplena un motlle amb la barreja, la geometria del qual correspon a la forma que es vol obtenir i es premsa amb una força controlada.
4. Preparar les tessel·les les per la cocció col·locant diverses peces, una damunt de l’altre dins un recipients circulars de ceràmica refractària, que podien entrar al forn.
5. Secat previ. Les peces s’emmagatzemaven al costat del forn, en un espai calent perquè així s’evaporava la resta d’aigua que poguessin tenir.
6. I per últim la cocció a alta temperatura (1250-1300ºC). El control de la temperatura era la part més complexa i més delicada ja que té una conseqüència immediata sobre el producte final.
Una idea que va venir d’Anglaterra
Miquel Nolla va veure el gran potencial que tenien els mosaics ceràmics que s’estaven fabricant a Anglaterra, especialment les fàbriques Milton and Maw, i va decidir introduir a Espanya la producció i distribució d’aquest producte, però amb sensibles millores com uns costos més acurats per fer-los menys elitistes.
Per desenvolupar el seu negoci, va analitzar a fons les produccions britàniques, va buscar les millors matèries primeres i fins i tot va contractar personal britànic com l’enginyer Bailey Davis qui va desenvolupar nova maquinària.
Moisaics infinits
Un mostrari de 20 formes geomètriques creades seguint dimensions correlatives i un altre de colors que va néixer amb 9 i es va anar ampliant, permetien la creació de composicions infinites de mosaics.
Els mosaics Nolla es col·locaven seguint una tècnica directa, peça a peça. Era una etapa molt delicada, que realitzaven mans expertes. L’ordre i la precisió de col·locació eren fonamentals.
Els més senzills combinaven unes poques formes i colors per crear motius geomètrics que es repetien, en canvi els figuratius eren composicions de gran complexitat que reproduïen dissenys amb flors, animals o escuts heràldics, i requerien un gran nivells de mestria per part del mosaïcista.
Mosaics Nolla per tot el món
Mosaics Nolla en trobem incomptables exemples per tota la geogràfica espanyola, europea i fins i tota a Amèrica, sent l’estat espanyol on més èxit va tenir.
Els paviments amb ceràmica Nolla eren símbol de bon gust, qualitat i un elevat poder adquisitiu, i per aquests motius els localitzem en edificis tan emblemàtics com El Palau de la Magdalena a Santander, la Casa Batlló i la Casa Amatller a Barcelona, al Panteó dels Homes Il·lustres de Madrid o a l’Ajuntament de València entre molts d’altres
Destacar també aplicacions molt més modestes com alguns rètols amb noms de carrers de la ciutat de València o al paviment de la Plaça del Pou de Meliana, que ens permeten fer-nos una idea de la dimensió que va adquirir la distribució de la ceràmica fabricada a Meliana.
Ceràmica Nolla, una fàbrica moderna
Un producte nou i de qualitat juntament amb una nova manera de fabricar són claus per l’èxit dels mosaics Nolla, i la innovació era el seu lema.
Innovació arquitectònica: un nou concepte de fàbrica concebuda com conjunt funcional i ubicada estratègicament a prop dels grans eixos de comunicació.
Innovació empresarial: una nova manera de dirigir l’empresa, controlant directament tot el procés productiu des de l’obtenció de les matèries primeres fins a la col·locació dels mosaics.
Innovació tecnològica: la fàbrica va ser pionera en l’ús del telèfon i la llum elèctrica, i prèviament havien utilitzat els models més punters de màquines de vapor importades directament d’Anglaterra.