Museu de ceràmica
“La Rajoleta”
HISTÒRIA
Durant la dècada dels 80 del s. XX, l’Ajuntament d’Esplugues adquiria la finca de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis –coneguda popularment com “La Rajoleta”-. Aleshores en mans del seu darrer propietari. Era la fi de la decadència d’una de les empreses dedicades a la producció de ceràmica industrial que visqué, especialment, amb el Modernisme la seva època de màxim esplendor.
Els seus precedents empresarials se situen l’any 1858, quan dos socis francesos, Màrius Jourdan i Joan Terrada, formen una societat per edificar una “fábrica de ladrillos” en un indret propietat de Pau Pujol Franquesa. Per fonts documentals, es coneix que s’hi produïen “azulejos finos y losetas”.
L’empresa passaria per diferents tancaments i canvis de mans fins a l’any 1876, quan Jaume Pujol i Bausis es fa càrrec de la fàbrica. S’iniciaria una etapa d’estabilitat amb la producció d’unes ceràmiques de qualitat que adquiriran una gran notorietat, especialment, durant l’etapa del seu fill, Pau Pujol Vilà, coincident amb l’època daurada del Modernisme.
Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda… , nodriran les seves obres arquitectòniques d’elements ceràmics elaborats a la fàbrica d’Esplugues. Alguns d’aquests arquitectes junt amb d’altres artistes (Adrià Gual, Alexandre de Riquer, Lluís Brú…) faran projectes ceràmics per a la fàbrica. L’empresa amb despatx a Barcelona –al carrer Tallers número 9- i fàbrica a Esplugues, comptà durant el primer terç del s. XX , amb dos directors artístics de gran relleu: Joan B. Alós i Peris i Francesc Quer i Selves.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), l’empresa es converteix en societat anònima -Cerámicas Pujol y Baucis S.A.-, comandada per Narcís Vallvé Bonany -antic treballador de la fàbrica- i, posteriorment, rellevat pel seu fill, Narcís Vallvé Asenjo.
S’iniciaran noves línies de producció amb la fabricació d’aïlladors elèctrics i revestiments per a molins de boles i, més endavant, es comercialitzaran productes ceràmics fins al seu tancament definitiu.
Després d’un període d’abandonament i enderroc parcial, l’any 1994 s’inicien les primeres intervencions del nou delimitat recinte amb la construcció d’un nou edifici que, en l’actualitat, acull l’exposició permanent de “La Rajoleta”. Més tard, es realitzen en tot el recinte prospeccions arqueològiques, les troballes de les quals completen les descobertes realitzades amb motiu de la construcció del nou edifici.
Amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, el 26 d’abril del 2002 s’inicien les primeres visites públiques al recinte de “La Rajoleta”. L’encert de la seva obertura es veurà reconegut, l’any següent, amb la distinció dels Premis Bonaplata, en la seva modalitat de Difusió.
Malgrat l’actual provisionalitat de les instal·lacions, l’excepcionalitat dels seus forns i altres elements d’interès, possibiliten que, el 18 de juliol del 2006, el Consell Rector del Museu de la Ciència i de la Tècnica aprovi la seva vinculació com a museu col·laborador; i que, el 25 de novembre del 2007, amb el nom “Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat” es formalitzi el primer conveni de col·laboració.
EXPOSICIÓ PERMANENT
La visita a “La Rajoleta” té un circuit establert que comprèn una part exterior del recinte i la part de l’edifici que acull l’exposició permanent.
Actualment al recinte s’observen les restes de les basses de decantació, de l’estança dels molins, del racó del fang, de l’assentament i de la xemeneia per a la sortida de fums de la màquina de vapor; i un important conjunt de forns dels quals destaquen: sis forns de tipus àrab, dos d’ells soterrats i de grans dimensions, dos forns d’ampolla i un forn per a ceràmica de reflex metàl·lic.
Cal dir que aquestes restes tenen un extraordinari valor, tant des del punt de vista arqueològic com tecnològic, ja que permeten mostrar clarament el procés de fabricació de ceràmica decorativa catalana des del segle XIX fins pràcticament avui dia.
El recorregut interior presenta tres línies de contingut que acompanyen la visita als forns i l’exposició amb el suport de dos audiovisuals.
1. L’empresa
Presentació dels quatre períodes més representatius d’història de l’empresa: des dels seus precedents a mitjan s. XIX, passant per les èpoques d’esplendor de la família Pujol i Bausis fins a la reconversió en societat anònima en mans de Narcís Vallvé i el seu tancament definitiu l’any 1984.
2. La fàbrica.
Explicació del procés de producció que es portava a terme a la fàbrica: la preparació de la terra, l’elaboració de les peces i la cocció als diferents forns.
3. La producció.
Recorregut pels diferents tipus de producció que es van dur a terme en els més de 100 d’anys d’existència de la fàbrica, posant especial èmfasi en la seva vinculació amb el Modernisme. Cal destacar l’espai dedicat al taller de mosaic de Lluís Brú i Salelles.
Aquest àmbit fou creat el febrer del 2010. Se centra bàsicament en la tècnica del mosaic a través d’alguns elements museogràfics de reproducció i amb tessel·les i estris originals del taller, l’interior del qual apareix reproduït en una imatge copsada l’any 1908.
La mostra exhibeix, també, algunes peces dels mosaics originals, així com dues peces musives excepcionals de la Fonda Marina.
