Museu Can Tinturé
Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l’Estat espanyol i n’exposa peces produïdes des del segle XIV fins al segle XIX.
HISTÒRIA
L’edifici històric de Can Tinturé està emplaçat al centre històric d’Esplugues, en una torre, rodejada de jardins, construïda l’any 1898 per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa, considerat un dels pioners del sistema del ciment armat. Fou alçat com a residència familiar per encàrrec del seu primer propietari, Joan Tinturé Campreciós, qui va ser regidor i alcalde d’Esplugues entre el 1910 i el 1915.
L’any 1977 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament d’Esplugues i ha tingut diferents destinacions d’ús cultural i social en el decurs del temps. L’any 2000 – amb motiu de l’adquisició de la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel- es va decidir la seva adequació com a equipament museístic.
En el procés de la seva rehabilitació es van posar de relleu elements originals de l’edifici històric amb l’adopció d’elements innovadors, que atorguen un caire de modernitat dins d’una arquitectura de final del segle XIX.
Durant la diada de Sant Jordi de l’any 2003, es va inaugurar el Museu Can Tinturé, el primer museu monogràfic de l’Estat espanyol dedicat a rajola de mostra. L’obertura del nou museu va significar, també, l’accés públic als jardins que envoltaven la torre vella.
A la zona enjardinada s’hi va col·locar l’obra escultòrica Família, de l’artista Xavier Corberó, composta per un conjunt de cinc peces de basalt.
Al davant de Can Tinturé, s’alça La Masoveria, l’únic edifici construït de nova planta amb funcions auxiliars. La façana de vidre permet la seva integració en els jardins, mentre que l’altra façana dóna continuïtat urbana al carrer de l’Església.
L’equipament i entorn urbà de Can Tinturé obtingueren, l’any 2004, una menció especial per l’actuació realitzada en el marc de reconeixements de qualitat dels equipaments i espais públics municipals de la Diputació de Barcelona.
EXPOSICIÓ PERMANENT
L’exposició permanent, inaugurada el 2003, està formada bàsicament per una selecció de peces de la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel.
Can Tinturé ofereix una lectura cronològica i estètica de l’evolució de la rajola de mostra en el decurs del temps; des de l’època medieval fins al llindar de la industrialització, precisament quan localitzem els orígens de la fàbrica Pujol i Bausis, “La Rajoleta”.
La visita s’inicia amb una explicació de l’objecte del museu: la rajola de mostra i després es recorren els diferents àmbits de l’exposició:
1. Salvador Miquel, col·leccionista.
Introducció del personatge a través de l’audició d’una entrevista radiofònica feta a Salvador Miquel i presentada de manera interactiva.
2. L’Europa de les connexions.
Interactiu que identifica els centres productors i rutes comercials europees de la ceràmica pintada des de l’antiguitat.
3. Terra aspra i blau de cobalt.
Els primers usos de la rajola de mostra els trobem sobre paviment al s. XIII. Models aspres de fang cuit, o bé peces decorades a partir d’una base blanca d’estany i dibuix , principalment en blau i pintat amb òxid de cobalt. La rajola blava va esdevenir sinònim de la rajola gòtica per la seva gran producció.
4. Policromia esplendent.
El Renaixement i el Barroc van aportar a la ceràmica l’ús dels colors i noves fonts d’inspiració dels models decoratius d’arrel clàssica. Les rutes comercials van facilitar els contactes i el gust per la ceràmica italiana, que s’estén per tot Europa des de principis del s. XVI. Les rajoles de mostra estaran presents a parets i paviments de cases nobles i esglésies.
5. Recerca del col·leccionista.
El mètode de catalogació i d’estudi de la rajola de mostra que va desenvolupar Salvador Miquel inclou un joc que permet al visitant cobrir un mur amb diferents rajoles de la col·lecció.
6. Models d’èxit.
Durant els s. XVIII i XIX proliferaran models que són copiats d’un obrador a l’altre, tot personalitzant-los amb la creació de petites diferències i posant en relleu les seves àmplies possibilitats de composició. Cada vegada més s’estendrà l’ús de la rajola de mostra als habitatges.
7. Simplicitat.
Al s. XIX es produeix la simplificació del disseny. Serà una conseqüència d’un major ús de la rajola per a classes populars i crearà la necessitat de produir-ne de manera més ràpida i econòmica, així com un trencament amb les anteriors tendències decoratives.
8. Retorn al blau.
El blau, com en el període medieval, tornarà a ser el color protagonista al s. XIX. La línia blava destacarà sobre el blanc de fons, i aquest segon color aportarà gran lluminositat a les petites estances decorades amb rajola, cuines, comunes, etc.
9. Tria d’un repertori.
L’aspecte terminològic de la rajola de mostra es relaciona amb la idea de mostrari que molts escudellers oferien als seus clients a l’hora de triar un model. La producció artesanal imprimirà petites diferències entre els mateixos models, que desapareixeran amb la seva industrialització.
La mostra d’algunes peces trobades a les excavacions realitzades al recinte de la fàbrica Pujol i Bausis, els anys 1999 i 2000, conviden a continuar la visita al Museu de Ceràmica “La Rajoleta”.
Salvador
Miquel
Salvador Miquel va néixer al barri de la Barceloneta el 17 de març de 1900. La seva joventut va transcórrer en un ambient cultural ric i intens. El seu pare, Antoni Miquel i Pardo, va ser el precursor de nombroses iniciatives culturals que es promovien al barri.
Va començar la seva col·lecció de rajola de mostra entre els anys 1921 i 1922. S’entén per rajola de mostra les peces de ceràmica amb un dibuix repetitiu, generalment geomètric, que permet desenvolupar el model infinitament. Aquest tipus de rajoles, estaven concebudes de manera que poguessin cobrir extenses superfícies.
Salvador Miquel va recuperar rajoles dels enderrocs de les cuines i menjadors de les cases de la Barceloneta i del nucli antic de la ciutat. Algunes peces de difícil localització també van ser adquirides a través de brocanters i antiquaris.
Empès pel seu desig d’estudiar i de donar a conèixer la importància de la rajola de mostra, Salvador Miquel va fer pública la seva col·lecció en una exposició permanent a Can Ros, a Vallromanes, coneguda com “La Rajoloteca”, durant els anys 1971-1999, una sel·lecció de la qual avui s’exposa a Can Tinturé.
L’any 2003, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat inaugura el Museu Can Tinturé, que actualment acull la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel.