
El Casal de cultura Robert Brillas d’Esplugues va acollir el dissabte 25 de gener de 2025 la I Jornada de Memòria Democràtica d’Esplugues.
Un matí de record, reivindicació i memòria que per reforçar la implicació de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat amb la recuperació de la memòria històrica, en un moment que, com van destacar totes les intervencions, el compromís explícit amb els valors democràtics és totalment necessari.
L’acte presidit per l’alcalde d’Esplugues Eduard Sanz Garcia i la regidora de Patrimoni cultural i memòria històrica Maribel Aguilera Mulero, ha comptat amb la presència de Lourdes Borrell Moreno, diputada delegada de Memòria històrica de la Diputació de Barcelona i Xavier Menéndez Pablo, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Durant la jornada s’han presentat tres investigacions entorn de la Guerra Civil a Esplugues de Llobregat i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast: Esplugues 1939: l’última resistència.
La jornada va començar amb el repàs al programa de Memòria democràtica 2023-2026 de la mà de Carme Comas Camacho, directora del servei de Patrimoni cultural i memòria històrica.
Ponències
Les ponències presentades van ser enregistrades i aviat estaran disponibles als perfils de YouTube de l’Ajuntament d’Esplugues i els Muses d’Esplugues.
Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda
Marta Maragall Moreno, historiadora i arqueòloga
La historiadora i arqueòloga Marta Maragall Moreno va fer una radiografia de com es van viure els anys de conflicte bèl·lic a la ciutat. Encara que Esplugues va estar al llarg del conflicte, gairebé sempre, lluny del front de guerra, el conflicte i l’intent revolucionari van deixar empremta en la vida de la ciutat.
Aquesta petjada s’ha trobat als carrers, a les finques confiscades, a les fàbriques, als camps i per damunt de tot en els testimonis que han estat clau en aquesta recerca. Homes i dones que parlen de fam, de por, d’esperança i de desesperació.


El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana
Jordi Amigó Barbeta, historiador, i Francesc Riera Prenafeta, investigador
Jordi Amigó i Barbeta, i Francesc Riera Prenafeta han presentat una recerca que condensa més de vint anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona.
Aquesta investigació és una fita en la historiografia entorn del final de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya. Gràcies a la seva feina s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i algunes fake news encara actuals que sempre havia parlat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona i s’ha posat en valor els fets del Pont d’Esplugues.
Els dos investigadors han posat en valor la importància d’Esplugues els dies del 24 al 26 de gener de 1939, i han presentat imatges fins ara desconegudes de l’arribada de les tropes nacionals a la ciutat.


Els refugis antiaeris a Esplugues de Llobregat
Jordi Ramos Ruiz, historiador
L’últim any l’historiador Jordi Ramos ha realitzat un estudi en profunditat sobre els espais de refugi a la ciutat, per posar negre sobre blanc informacions diverses i no contrastades sobre refugis antiaeris a Esplugues.
En la seva presentació va fer una revisió del concepte de defensa passiva i els protocols de construcció de refugis antiaeris, fins a arribar a la situació a Esplugues.
En les seves conclusions afirma que hi va haver 4 espais reconeguts com a refugis i altres espais no construïts expressament que també van servir per protegir-se de les amenaces de bombardejos, i obre la possibilitat a ampliar les investigacions amb noves recerques i prospeccions arqueològiques.


Projecte de dramatització històrica a través de pòdcast: Esplugues 1939: l’última resistència.
Tolo Albertí Bosch i Arnau Bonil Soler, equip de direcció, producció i guió
Es va tancar la jornada amb la presentació del projecte de dramatització històrica a través de pòdcast: Esplugues 1939: l’última resistència, en el que ha col·laborat l’Ajuntament d’Esplugues.
Tolo Albertí Bosch i Arnau Bonil Soler productors del projecte han explicat les vicissituds i alegries d’un projecte de gran complexitat.
Un exemple d’ús de noves tecnologies i noves plataformes per a la difusió del patrimoni i la història, i més concretament la Memòria Històrica que emocionat i commogut a tota la sala i que s’ha pogut desenvolupar gràcies a les recerques prèvies de Jordi Amigó, Francesc Riera i Marta Maragall


