Durant la setmana de Sant Jordi hem recuperat 9 poemes de 9 poetes catalans, amb el nom des quals hem construït la paraula CERÀMICA.
Una petita excusa que ens ha permès crear lligams entra la poesia i la ceràmica, i poder gaudir de la festa de les lletres.
Aquí podeu trobar els nou poemes triats
C
El seu nom pot confondre’t, però no la seva ploma. Va escriure narrativa, poesia i teatre.
Les seves paraules ens acompanyen sempre, també ara en aquests dies de confinament i solitud.Caterina Albert i Paradís, coneguda com a Víctor Català (1869 -1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres cabdals del Modernisme. Va publicar també poemaris, teatre i contes
E
Presentem un vers d’un escriptor i poeta, aficionat al joc dels anagrames, es va inventar el topònim Sinera, que és el nom d’Arenys llegit al revés; va crear un món propi convertit en un mite literari, des d’on l’autor desenvolupa el seu pensament i la seva visió existencialista de la vida i la mort. La “E” ens porta fins al món personal i trasbalsat de Salvador Espriu: poeta , dramaturg i novel·lista capaç de renovar la prosa catalana. Però avui parlem de la seva poesia, des d’on ens va mostrar la seva visió més pessimista de la vida i el món.
R
La biblioteca era el seu món, les paraules les seves ciutats i la poesia els seus carrers.
Veïna de la nostra comarca va viure 100 anys jugant amb els mots, va crear per a tothom, però va apropar la llengua als infants amb sinceritat i senzillesa, i va fer una poesia gairebé visual. La R ens presenta Joana Raspall, (Barcelona, 1913- Sant Feliu de Llobregat 2013) precursora en el gènere de la poesia infantil i juvenil, tot i que va conrear, també, altres gèneres. Va treballar la poesia com a instrument vàlid en l’educació dels més menuts, tot anticipant-se a les noves tendències de l’educació emocional.
A
Haureu sentit que va ser dona de…, mare de…, àvia de …
però per sobre de tots, va ser dona i poeta!
Va lloar l’’amor, la fe, l’alegria, la condició femenina, la tristesa, la por i la mort…
jugant entre la tradició més culta i la poesia popular catalana
La nostra A és per a Clementina Arderiu, destacada poeta catalana del segle XX. Influïda per la poesia popular catalana, la seva obra és d’una gran expressivitat en un univers vital on flueixen sentiments diversos i on l’amor i la mort esdevenen veritables eixos d’una poesia lírica en estat pur.
M
El nostre poeta d’avui és conegut per tothom
escoles, carrers, places i biblioteques tenen el seu nom
Els seus versos han cantat Bonet i Llach
la seva poesia és un regal de llum i serenor que en aquests moments durs
i les seves paraules excepcionals ens omplen d’esperança.
La M és de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)
Poeta, escriptor i traductor, un dels més populars del segle XX gràcies al seu llenguatge, que és directe i assequible, i un ús de metàfores i imatges simples i evocadores de sensacions i estats anímics que van directe al lector.
I
El poeta i dramaturg d’avui va ser un dels autors més cèlebres de l’època. Era conegut popularment com “El poeta dels humils”.
Esplugues, com molts altres pobles de Catalunya, li té dedicat un carrer que transcorre entre els barris del Centre i del Gall.
La I és Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar, 1871- Barcelona,1928) Dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista. Ha estat considerat un dels millors autors teatrals catalans del segle XX. La seva obra transmet un fons humà, dramàtic i social que el van fer ser un dels autors més seguits de l’època.
C
Conegut com el “Príncep dels poetes”, per l’excel·lència de la seva escriptura.
Autor polifacètic, que tant va escriure amb el seu nom com amb noms inventats,
més quaranta pseudònims va utilitzar!
La segona C de la nostra ceràmica és per a Josep Carner (Barcelona, 1884- Brussel·les, 1970). L’autor d’avui ens permet fer la nostra petita aportació a l’Any Carner que, sota el lema Dir molt en un mig dir, se celebra enguany en el cinquantenari de la mort de l’escriptor, periodista i traductor
A
Arribem al final del nostre passeig poètic de la mà d’una gran dona i poeta. Va viure en diferents indrets i països al llarg de la seva intensa vida. La seva obra ens parla de la contundència de la vida a través de la força de les paraules; mots que tenen cor, veu i color. Viure, reviure…!
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918- Barcelona, 2014).
Mestra, escriptora i traductora. Compromesa amb el feminisme literari des dels anys 60, en un món social i literàriament masclista va saber “donar…veu” a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi”.
